Indicacions de compàs de la música mensural ¶

Els símbols de mensuració (que són quelcom semblant, però no exactament igual que les indicacions de compàs) tenen suport de forma limitada. Els glifs estan configurats de forma fixa per a determinades fraccions de temps. En altres paraules, per obtenir un símbol de mensuració determinat amb l’ordre \time n/m, s’ha d’escollir n i m segons la taula següent:

Utilitzeu la propietat style de l’element gràfic TimeSignature per seleccionar les indicacions de compàs de la música antiga. Els estils contemplats són neomensural i mensural. La taula anterior utilitza l’estil neomensural. Els exemples següents mostren les diferències que hi ha entre els estils:

Indicació de compàs ofereix una introducció general a l’ús de les indicacions de compàs.

Vegeu també ¶

Glossari musical: mensural notation.

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Advertiments i problemes coneguts ¶

Les relacions de duració de les notes no poden canviar amb la indicació de compàs, perquè no són constants. Per exemple, la raó de 1 breu = 3 semibreus (tempus perfectum) es pot fer a mà mitjançant l’establiment de

breveTP = #(ly:make-duration -1 0 3/2)
...
{ c\breveTP f1 }

Això fixa un valor per a breveTP de 3/2 multiplicat por 2 = 3 vegades una rodona.

Els símbols mensural68alt i neomensural68alt (alternatius al símbol de 6/8) no es pot seleccionar directament amb \time. En el seu lloc, utilitzeu \markup {\musicglyph "timesig.mensural68alt" }.